15 d’agost, 2008

Acabem el Summer camp!

Avui ha estat l'ultim dia del casal. Per acomiadar-nos, en Yousef ha programat un dia diferent dels alters: hem anat a la piscina!!! Us imagineu unes 70 criatures (inclos els leaders, nosaltres i, per suposat, en Yousef) en un autobus de 50 places? Doncs aixi ha estat el viatje, d'una mitja hora de durada, entre raps palestins, joc d'endivinalles i una calor asfixiant. Hem arribat a una mena d'"aquaparc": una zona de picnic amb dues piscines separades. Al arribar, just a l'entrada del parquing de la piscina hi havia tres soldats israelians que han mirat des de fora l'autobus; la veritat es que inclos nosaltres que no estem acostumades als militars, hem passat de la seva presencia i ni tan sols ens hem exaltat; com sempre, aixo forma part de la quotidianitat dels palestins. La divisio de la piscina (una per homes i nens i l'altre per dones i nenes) ens ha xocat bastant pero vaja, que ja ens ho imaginaveml El que ens ha indignat ha estat veure que la piscina d'homes era doble, a l'aire lliure, amb tobogants on els nois corren i es banyen amb banyadors (igual que ho fan al nostre pais); en canvi, la piscina de les noies era molt mes petita i estava tota coberta amb una tela que ens tapava del sol i de possibles "mirades brutes". Tot i lo "protegides" que ens em sentit de possibles mirades d'homes ens ha alucinat veure com, tot i aixi, les dones i nenes segueixen banyant-se amb samarreta i pantalons… Sap tan greu veure que sempre han d'estar tan pendent de com van vestides, com es mouen… Per altra banda, un cop a la piscina, les noies del casal s'han posat a cantar i ballar com mai ho haviem vist al casal, de debo que se les veia alliberades, disfrutant com mai entre elles… Aquestes coses son les que et fan pensar que realment les dones viuen una altre repressio dins de la seva societat, avui es com que han tret tota l'energia que duien dins seu!! S'ho han passat teta a la piscine!! I sabeu que? Avui per primer cop hem vist el cabell de la majoria d'elles!!! I totes tan boniques!!! I els hi hem dit: pero caram! Quins cabells tan bonics que teniu!! Avui a la piscina es com que ha caigut un mur (i no el de l'apartheid que ailla als palestins) sino una mena de mur que hi havia entre les noies i nosaltres, el fet d'estar totes igual vestides ens ha fet sentir d'igual a igual: sense diferencies culturals entre mig!

I aquesta excursio ha servit per finalitzar el summer camp en el que hem colaborat.
Ara comenca la segona part del viatge. Ja no us escriurem mes des d'aquesta sala d'ordinadors del centre on hem dormit. Ara us escirurem des de les diferents diutats de Cisjordania. Anem a coneixer Palestina!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé nenes! doncs pel que veig un dia més us heu trobat una altra realitat de cara pero no us ho heu parat de disfrutar, no? Aquest sexisme que arriba al més exagerat masclisme de la piscina (entre d'altres nombroses situacions qüotidianes on deu passar igual). Quina peneta que marxeu per una banda (ja no tindrem el blog tan al dia!!) i quina alegria que aneu a coneixer més, a viatjar una mica i a canviar d'aires.
M'hagués agradat que de part d'una noia del blog donguéssiu les gràcies al Yousef (s'escriu així?) perque us ha acollit, segur que us ha ensenyat, està fent una feina impressionant segons el que heu nat explicant, mai tira la tovallola i li té un amor i respecte a la vida i les PERSONES que a molts se'ls ha oblida't ja. Per tot això ha fet que li agafem carinyo fins i tot des del blog!!! Si el veieu demà digueu-li!!

Bé espero que us cuideu moltissim i que us feu colegues del noi francés (l'internacional aquest...era francès no?). Doncs una vez más FUERZA Y CORAJE Y A DISFRUTAR APRENDIENDO! MMMUA!

*proser*

Anònim ha dit...

ah! se'm oblidaba....gemma al final aquesta tarda m'he fet amb els dos llibres despres de rondar per mil llibreries!!!!!....a et mailejaré!

....aqui plouen 4 gotes (literalment) i...mm...comencen les festes del popular barri gracien....ale ale...cada año igual...


(era per omplir)

un besazooo


*proser*

Anònim ha dit...

buaaa!!
per fí he entrat en el vostre blog i, després de gairebé dues hores flipant, us haig de felicitar noies!!!! quin cop de realitat!!
vaya experiència,què intens i enrriquidor tot plegat. seguiu així!
molts petons,
Gisel·la

Unknown ha dit...

Alba i companyes, estic impresionada per les vostres vivències, i per com ho expliqueu que és com si hi fossim. Avui he entrat al blog perquè hem estat de vacances. I a veure si amb el vostre gra de sorra es millora una mica la vida de les dones d'aquest pais. Segur que heu collaborat a que més d'una s'ho plantegi. Una abraçada, que us vagi bé el viatge que empreneu ara.
Coral

Anònim ha dit...

Hola wapes!
Em dóna la sensació que la situació amb relació a la dona ha canviat força a pitjor (l'any passat la piscina no era fixa i al cap d'estona canviàvem de piscina per gaudir tots de la grossa). De fet però, si us vau fixar els homes també portaven samarreta i pantalons bastant llargs per tapar-se el cos.
Bé quan nosaltres hi vam estar, hi havia noies palestines cristianes que no portaven el cabell tapat.
Bé, seguirem les vostres aventures per Cisjordania, disfruteu molt!!

Anònim ha dit...

Ara us comença la part més "Turística i variada", tot i que el fet d'anar a la piscina també devia ser tota una experiència. Que en gaudiu molt!

Anònim ha dit...

Felicitats Alba pel teu sant!

Bon viatget i records al Pere!

I a gaudir de la "llibertat"!!! (llibertat entre cometes, esclar, que parlar de llibertat en aquest país és més aviat complicat)

Una abraçadota

Anònim ha dit...

EI GENT!! M'HA ENVIAT UN SMS LA GEMMA I HE PENSAT QUE POTSER US INTERESSARIA SABER NOTICIES NOVES:
EXPLICA QUE ESTAN VEIENT COSES PROU DURES PERO QUE ESTAN APRENENT MOLT. QUE JUST QUAN ESCRIVIA EL SMS ESTAVEN A 43 GRAUS A LA OMBRA A LA VALL DE JORDAN VISITANT POBLATS PALESTINS QUE VIUEN EN LA MÉS PLENA MISÈRIA AL COSTAT D'ASSENTAMENTS RICS I AMB PISCINES DE L'AIGUA QUE ELS HI ROBEN. "HEM PASSAT UN CHECK POINT BRUTAL I ASQUERÓS" -DIU- "AVIAM SI HO PODEM ESCRIURE A INTERNET CADA DIA AL BLOG". AIXO ÉS TOT.
JO DES D'AQUI US SEGUEIXO ANIMANT I SISPLAU GRAVEUUUUU I FEU FOTOS SISPLAU!!!
MMMMMMMMUA!

Anònim ha dit...

Tuixonets meus!!!!!
Demano disculpes per no haver dit res abans, pero esque acabo d'arribar. Estaba a les festes majors d'un poble molt poble que es diu Rodonyà. La veritat es que va ser una mica surrealista arribar de Palestina, per endinsar-se en un poblet de Catalunya, d'aquells de tota la vida. En fi que us haig de dir. No paro de pensar en vosaltres i en que estareu fent, quines organitzacions estareu coneixent, o amb quanta gent us topareu. Us intentare trucar avui o dema, que tinc ganes que mexpliqueu aventures, i jo us hai de d'explicar lo dels controls. Deu meu, que paranoics que son. Pero tranquiles que els pasareu amb el cap de tuixonet ben alt jejejej.

Nenes l'altre dia em vaig adonar de que tinc el carregador de la camara de fotus! Quina merda. Com us ho monteu??? I els hippies guarros, heu rescatat la camera ja???

Jooooolin quantes preguntes, us trobu a faltar tuixonets, tot i estar a la terra del pa amb tomàquet (portu tres dies només menjant pa amb tomaquet, boníssim aixo si)tinc ganes de que torneu i poguem fer posada en comu, de tot.

Bé nenes, em despedeixo que m'estic fen pesada. Vigileu molt, que no us prenguin el pel (tot i que estan a casa el Pere i la Nuri ho dubto molt), que no es passin amb les confis, i vosaltres si encara teniu espai al cor, seguiu absorvint, que tot això despres totes juntes ho farem sortir amb una forma que encara no se, pero sortirà, per impregnar a la gent d'aqui, d'una mica d'allà.

M'ha encantat compartir aquesta experiència amb vosaltres, i a la vegada coneixeus tuixonets (ho dic enserio). Aquest viatge no l'oblidare, i podriem dir que tot just acaba de començar.

Un petonàs a totes, i també dos petons al Pere i la Nuri. Muaaah

VISCA ELS TUIXONS VIATGERS!!!!!
VISCA!

Anònim ha dit...

Nenes!!!!!!!!!
Ja sou a casa i les de Manresa de festa, oi???
Hem rebut el mail que heu enviat quan heu pujat a l'avio, però ens deveu un mail explicant com ha anat tot ,incluit l'arribada a casa. Per cert Gemma he trobat per sota el llit 'la clau palestina' que portaves penjada al mòbil...s'ha quedat a Palestina (llei de vida) jejejejeje...
Un petonas desde Jerusalem Est i fins molt aviat.
Pere i Nuri...remenada de cua de la Lula.