Assetjament a Tel Romeida

Ens agradaria compartir amb vosaltres una historia que ha passat a un dels altres grups de gent catalana que esta aquests dies per terres palestines. L’acabem de rebre per mail i ens ha impactat bastant…

“Avui hem visitat la ciutat d’Hebron I l’assentament de colons a Tel Romeida. Durant la visita a Tel Romeida, hem pogut comprovar la violencia dels colons vers les families palestines que viuen ben aprop de les cases jueves: tiren pedres als nins palestins en el seu cami a l’escola, tiren pedres a les cases, tot tipus de merda al jardi, etc.
Despres de visitar dues families palestines, hem tornat cap a al centre de la ciutat per a veure un video sobre la violencia dels colons a la ciutat d’Hebron. Pero no ha calgut, perque ho hem vist amb els nostres propis ulls.
Just quan baixavem una rampa per accedir al carrer del primer assentament a la ciutat, ha aparegut una dona colona darrere el nostre pas. Ella ens seguia tot el temps i ens feia fotografies. En poc temps s’han aplegat mes colons al nostre voltant, la majoria d’ells nens. No ens deixaven seguir el nostre pas i cada cop es posaven mesviolents, un d’ells ha donat un cop de peu a la cama del nostre company, que estava prenent imatges amb una videocamara durant la visita. Creiem que la dona ha trucat la policia denunciant-lo.
Quan hem arribat al carrer de l’assentament, el grup de colons era mes nombros, molts d’ells ens gravaven amb camara de video o ens feien fotos. La policia s’ha presentat al lloc, no han fet res excepte demanar-nos els passaports. Els colons ens cridaven mes fort, no ens deixaven continuar i han empes alguns dels nostres companys. Poc despres ha arribat el cap de la policia, comunicant que el company que ha rebut el cop de peu estava arrestat per haver atacat uns colons, havia d’acompanyarlos a comisaria i se li obriria una investigacio policial. Finalment, un alter company del grup l’ha acompanyat per fer d’interpret, donat que el company arrestat no sap parlar angles. Nosaltres hem pogut marxar escoltats per la policia cap al checkpoint mes proper, tot i que no ens hem salvat d’alguna escopitada dels colons.
Ara som a la seu de la IPYL, esperant que deixin anar els nostres companys. Fa una hora I mitja que esperem, pero ens han dit que aviat els deixaran anar.
Nomes voliem que sapiguessiu el que ha passat, nosaltres estem be, pero ens sentim molt impotents. Si a nosaltres ens ha passat aixo imagineu el dia a dia dels palestins”.