04 d’agost, 2008

certes coses universals


Hi ha certes coses que son universals i aquests dies hem descobert que la infancia es una d'elles. Les eternes reunions de monitors, amb discrepancies incloses, tambe...
I es que des d'ahir, hem comencat la nostra tasca com a voluntaries al casal d'estiu. Imagineu-vos uns 80 xavals, dividits en 4 grups, d'entre 6 i 14 anys. Fins a 14 anys, perque als 15 ja formen part de l'equip de monitors (aqui se'n diuen liders, que no deixa de ser un nom que ens fa una mica de riure...), i encara que aqui tots semblin mes grans del que son, no deixen de tenir quinze anyets... Tots ells i elles voluntaris.
L'objectiu del casal, es pot resumir en oferir una activitat ludica i educativa als infants i joves de Jenin, durant l'epoca en que no hi ha escola. L'activitat es als matins, de nou a quarts de dues, amb dinar inclos (una pita).
Ahir i avui hem pogut incloure algunes activitats 'nostres'. Que ens ha sorpres? Doncs comprovar que els nens i nenes s'ho passen igual de be amb exactament les mateixes activitats que fariem amb nens i nenes catalans (avui hem cantat amb ells el 'make tume', que sera el proper, unes caramelles?). I que hi ha tants jocs i contes similars! El joc de les cadires, el del mocador, la bomba, el picaparet, el boogieboogie... si fins i tot compartim el conte de la caputxeta vermella (tot i que la protagonista palestina te un altre nom mes poetic: leila!)
Hem d'admetre que hem arribat amb la nostra 'manera de treballar' occidental, en que ens agrada tenir-ho tot programat (o gairebe) i ens ha descolocat una miqueta que aquest grup treballes de manera mes improvisada, amb els riscos que aixo comporta: Son mltes hores per omplir amb activitats, son grups d'uns 5 monitors i cal posar-se d'acord... pero sobretot i el que mes ens preocupa, quin ha de ser el nostre paper enmig d'aquest petit caos?
Us podeu imaginar que nosaltres no hem sabut massa que ni com dir-ho (home, venir de fora i posar-te a donar llicons, no es la millor manera d'entrar amb un grup de gent que porta treballant des de fa temps)... pero no tenim maneres de treballar tan diferents, ells tambe han vist que l'organitzacio fallava una mica i havent acabat el casal, ens hem reunit tots i totes al centre per plantejar l'activitat de dema d'una altra manera. No us podeu imaginar com ens ha costat arribar a una conclusio!! (si, aqui les reunions de monitors son tan llargues com a catalunya, no es broma!). El cas es que hi hem arribat. Ja us explicarem com ha anat...
Nomes una darrera reflexio, i es que quan pensem activitats a fer amb aquests nens i nenes, hem de tenir cura amb algunes coses. Avui, explicant el conte de la rateta que escombrava l'escaleta als monitors i monitores, un d'ells ha proposat de canviar el final per un que no fos tan tragic. Que aqui ja n'hi ha prou de coses tristes. De rao no n'hi falta.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I en Julen?!?! Ja l'heu vist o no? jejej quin gran home...
eips princeses...res que jo només volia fer-vos un petit comentari respecte els dubtes de si fer, no fer..etc. No ho sé suposo que ha de ser complicat i evidentment que t'hi has de trobar, però no ho sé jo crec que no m'amoinaria pas amb la manera, al cap i a la fi ells tenen una manera de funcionar que els ha funcionat fins ara no? tampoc es pot pretendre ensenyar-los el que a nosaltres ens ha costat comprendre tota una vida al mijac i encara caure en els mateixos errors. Si és que no n'aprendrem mai!!! ep! i no ho dic perquè no ho fessiu super be (que segur) ni perquè no n'aprenguessin ràpid (que tampoc no ho dubto). Sino més aviat perquè no sé si empitjoraria o milloraria les coses tenint en compte la seva complexa realitat i estant-vos-hi poc temps. Jo crec que em preocuparia més per deixar-los altres recursos de jocs, dinàmiques i activitats perquè puguin anar tirant del carro i llestos, no sé si m'explico. Vaia rollo us he clavat! en fi...només era una reflexió com una altra...ja marxo, jeje
Una abraçada ben forta a totes!

Helena

martacoll ha dit...

ei!
m'alegro que us estigui anant tot tan bé...aprofiteu molt!! i feu moltes fotos que ens ho has d'explicar tot a la tornada!

una abraçada!

Anònim ha dit...

EIIII guapíssimess! Me'n alegro que tot vagi bé i que ja hagueu començat al casal!! Gemma, he rebut el mail i t'he contestat!!! ...m'ha fet il.lusió.
Pel tema de canviar maneres de fer...opino, jo crec que, com diu l'Helena, tot i que no aneu a canviar-li els hàbits a una gent que ha fet sempre les coses d'una manera i no els hi ha deixat de funcionar. Crec, personalment, que si que podeu ensenyar-lis petites coses. Amb un mínim d'organització sempre van millor les coses, vaja, nosé, tampoc vull dir aqui la meva per dir, però jo m'imagino la situació , i segur que al principi hauran dit "que fan aquestes dient com hem de fer res?" pero que en un flis veuran que es treballa mil cops millor amb les coses pensades, i sobretot parlades. Bé, ho he vist tota la meva vida l'esplai i això, res que no sapigueu vaja. Pots tenir més varietat de tipus d'activitats i d'altres per si et falla el plan inicial o en un dia espès de poca imaginació sempre va be tenir les coses pensades i posades en comú.
Bueno, bueno, bueno... se acabó la parrafada. Bé ànims desde Barcelona!!!!!!!!!!!
Per cert Gemma si vols saber cosetes d'aqui, tot seguix igual, estàtic, amb una xafogor que sembla que nedis pel carrer i l'oxigen s'hagi acabat en el planeta terra i tothom ha marxat de Barcelona, resumiendo, QUE NO ET PERDS RES.

UN PETONAS NOIESTES!!

*PROSER*

Anònim ha dit...

Bé, guapes, no us preocupeu, el més important és que esteu allà amb ells. Se senten molt sols, a Jenin arriben pocs internacionals, i amb poqueta cosa estaran contentíssims!
Penseu a què hi heu anat allà,hi heu anat a compartir, a aprendre i deixar una petitat emprempta vostra!
MOLTS ÀNIMS!!

Carla ha dit...

Gemma!
M'ha fet molta gràcia llegir l'ultim escrit del blog. Primer de tot perquè imaginant-te a tu amb nens i fent activitats em fa somriure i segon perquè em recorda molt a mi aqui a Barcelona amb els nens, els dubtes, els monitors, els liders,...!
Jo crec que us heu d'adaptar tant a la forma de fer d'ells com introduir noves maneres de jugar, de contes, ...Tant per ells com per vosaltres serà una manera d'enriquir-vos.
I apren molt dels nens perque son una passada, son super agraits i de seguida t'agafen carinyo. Son personetes super transperents i divertides.
Seguiu escrivint que és molt interessant tot el que dieu!
Petons des de Barcelona