02 d’agost, 2008

Jerusalem


Jerusalem, la terra promesa, terra santa, sagrada per les tres religions monoteistes mes importants del mon, la musulmana, cristiana i jueva. Be tot aixo ja se sap, el que no arriba tan a les nostres terres es que els espais sagrats estan custodiats per les armes, creant aixi un contrast que es present en cada raco, en cada pedra, en cada carrer formant una terra tan anhelada per uns i altres, Palestina.
Camines i els sentits s'impregnen de tot, de cada olor, de la carn, el peix, els dolcos, la roba, les especies teixint una gran alfombra de cultures amb colors i molts matisos. Sota els arcs apuntats d'un dels mercats arabs, et creues amb els armenis, els peregrins de turisme, els musulmans que van a pregar a les mesquites, i fins i tot algun jueu, fins arribar a la part jueva, on tot canvia. El missatge es directe, i clar, un exemple n'es el mur de les lamentacions. Ara l'alfombra ja nomes te dos colors el negre de la vestimenta dels jueus i el verd dels militars, que agafats de la ma preguen per la "seguretat" de la seva nacio mentre es balla la dansa del terror.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ànims i sort! No us conec, he arribat aquí des de palestina.cat. Espero que algun dia escriviu experiències o coses puntuals, que arriba més al lector. Necessito sentir-me a Palestina i de moment els vostres blogs ens poden ajudar. M'agrada que descriviu la realitat tal com la veieu, i així transmetre-la. Disfruteu i endavant amb el blog!
Laura

Anònim ha dit...

jerusalem que semblava tan lluny...


felicitats pel blog! fantàstic poder-vos llegir
som per aquí!

Anònim ha dit...

Bon dia a la vila del pinguï!
Per aquí a Barcelona és un diumenge com un altre. Alguns amb més resaca que d'altres i una calor enganxosa que flipes però bé, res que no sapigueu.
Pel que llegeixo, Jerusalem bé no? M'en alegro.
Però no heu explicat res de Jenin; arribaveu ahir o encara estareu de camí avui? Vau trobar molts check-points?
Ah! i una altra cosa heu pogut gravar amb video? us vau endur la càmera? joé molaria saber-ho pero ja se que no em contestareu personalment des del blog. GEMMI enviam un mail i me cuentas quan puguis! Ah! i enrecorda't de gravar si podeu graveu ciutat, paissatge, a ells si podeu, a vosatres...tot, TOT! TOT! que muntarem una cosa xula quan vingueu! un petó ben fort!!!

Anònim ha dit...

H l'anonim anterior soc jo!!! *proserpina*

Anònim ha dit...

bona nit des de barcelona.

la veritat es que feu una mica d'enveja sana vivint el que esteu vivint. suposo que ha de ser una experiencia dificil d'oblidar i que us marcara tota la vida, perque a més de fer un viatge interessantissim deveu sentir de vritat tot el que passa aqui (palestina), que deu ser sensiblement diferent al que rebem a Barcelona i crec que tambe a la resta del mon.

Nomes volia dir que seguire el vostre blog (cada dia si puc) per poder sentirme una mica aqui.

un peto i molts anims, que els necessitareu, per totes, pero sobretot a tu Laila.

Anònim ha dit...

anonim ha dit (2)

es en vritat l'oscar farres