(A la foto hi falta l'Alba... pero ella era qui la feia!!!)
Despres de passar una nit i un dia a Jerusalem, ens vam llevar i vam comencar el nostre cami cap a Jenin. Per arribar a Jenin primer de tot vam agafar un autobus que ens va deixar a Ramallah. Vam topar-nos per primer cop amb la serp que empresona els palestins, el mur de l'apartheid. Alla vam passar pel primer checkpoint, pero com que era el sabat (el dia de descans dels jueus) no hi havia gaires militars, es impactant haver de passar per una frontera dins dun mateix pais. Avancant per la carretera ens vam topar amb petits controls militars i, finalment, vam arribar a Ramallah. Quan vam baixar del bus vam sentir per primer cop que estavem a Palestina. Des d'alla vam agafar un taxi que ens va portar directament fins a Jenin. Per arribar a Jenin, pero, no vam poder passar per Nablus perque el taxi no te permis per fer-ho, i si ho haguessim fet hauria dhaver deixat el taxi a Nablus. Aquest fet, pero, el taxista ens ho va explicar com la cosa mes normal del mon i, de fet, aqui forma part de la quotidianitat dels palestins. Durant el trajecte vam estar parlant moltissim amb ell, no vam parar de fer-li preguntes. Ens va explicar la situacio dels palestins: hi ha molts aturats perque no hi ha feina i una de les sortides es fer-se taxista, el problema que tenen els taxistes, pero, es que si els soldats israelians no els deixen passar un checkpoint han d'agafar rutes alternatives: carreteres que pugen per les montanyes i que fan malbe els cotxes. Ens va explicar que els palestins estudien tant com poden, ja que no hi ha feina estudien per formar-se. De manera que, quan recuperin la terra que es seva, podran construir un estat propi competent i autosuficient, una societat preparada.
Una de les coses que mes ens va impactar durant el trajecte van ser els assentaments jueus amb els que et vas topant. Es sorprenent perque es reconeixen a l"instant. Petites arees de Palestina ocupades per unes construccions de cases amb teulada vermella i organitzades circularment, de manera que cada cop que creixen ocupen un cercle mes d'una terra que no es seva.
Finalment vam arribar a Jenin, la ciutat on estarem fent el casal d'estiu. Ens va rebre al mateix centre el Yousef, un palesti activista que porta aquest centre on s"hi fa de tot. Nomes arribar ens va explicar un munt de coses sobre la situacio dels palestins, semblava que tingues moltes ganes de que sabessim ben be on som. Ens va explicar que fa uns anys al costat de Jenin (la ciutat Jenin que s'uneix amb el camp de refugiats de Jenin) si que hi havia assentaments jueus, pero que la resistencia de Jenin fou tan gran que van haver de marxar. Visca! Per altra banda, tenen bastants problemes amb l'aigua, els israelians es queden amb els pous d'aigua dels palestins, fins i tot construint el mur de manera que els pous quedin en territori israelia. Ara ells, els palestins, han de comprar l'aigua a qui els hi ha robat: mes humiliacio pels palestins.
La dona i els fills d'en Yousef viuen a 15 minuts de Jenin, a l'altra banda del mur, i ell no hi pot passar. Per sort, la seva familia el pot anar a veure, pero per fer-ho han de fer una gran volta i entrar per Tulkarem. De totes maneres no podrien viure pas aqui perque aleshores no podrien tornar a la seva ciutat de l'altra banda del mur, de fet ja s'han assabentat que els seus fills el venien a veure sovint i han perdut el dret a la sanitat publica israeliana... tot aixo i moltes coses mes ens ho explicava amb molta serenor pero amb una profunda tristesa que els seus ulls no podien amagar. Aquestes histories es repeteixent continuament a la vida dels palestins, poc a poc les anirem coneixent i les escriurem perque des de fora d'aquesta preso la gent pugui ser-ne mes conscient.
Un fet sorprenent es la diferent manera que els palestins tenen per continuar endavant. N'hi han que escullen la resistencia, com el Yousef, que ens va explicar que si volgues ell podria estar vivint a on fos d'Europa, pero que no se'n anira perque si tots els palestins fessin el mateix, seria posar les coses massa facil als israelians, que son un exercit amb estat a diferencia dels palestins que son un poble sense estat. I es que la societat israeliana no es una societat formada per civils sino per militars, tot israelia, inclos les dones, seran, son o han estat militars. A diferencia del Yousef, pero, el taxista que ens va portar fins a Jenin ens va explicar que si ell pogues marxaria de Palestina, esta fart de la seva situacio. La opressio que viuen els palestins desencadena diferentes maneres de lluitar per la vida, i en Yousef i el taxista en son dues de ben diferents. Tot i entendre i respectar la visio del taxista, la lluita d'en Yousef es admirable i tant de bo la comunitat internacional no permeti que els palestins hagin d'acabar abandonant LA SEVA TERRA.
