Caos al casal

Arribes a quarts de 9 del mati. Molt be, de 20 liders que hauriem de ser, avui som... 8 (d'aquests 8, 4 som nosaltres)! Amb quin grup em poso avui? Va, amb els mitjans que em ve de gust. I que carai farem avui? Doncs... hmmmm.... Una mica d'esports? futbol? potser volei? va volei. Vinga, que vaig a buscar la pilota a la sala de material... Aqui la teniu. Ah, que ara hem canviat d'idea? que ha arribat El Padrino (un dels liders) i diu que es millor que fem uns "psicollogical games"? doncs cap problema, deixem la pilota de volei aqui al costat per si d'aqui 10 minuts tornem a canviar d'opinio. Vinga tu, que juguem a un joc que sembla que funcioni.... ah, pero ara un lider diu que hem de canviar de lloc perque aqui ja fa massa sol, pero l'altre lider es quedaria una estona mes aqui perque es massa d'hora per pujar a la classe, doncs va, debatem una estona sobre aquest tema (a ple sol) a veure si som capacos d'arribar a un consens. Pero escolta, si tots els liders estem discutim aquest tema, qui carai esta amb els nens i nenes? Res, han parat de jugar i estant esperant amb una calma increible el veredicte. Doncs apa, nem fent fins que perdin la paciencia!
Ves per on, just ara ha arribat el professor de dapky i la meitat de liders se'n van a ballar amb ell. Doncs res, pugem a la classe i a veure si aixi fam algo diferent. Hmmmm.... alguna idea? A aquest grup els tocava musica ara? O un taller? Va Alba, que tens aqui un grup per fer una mica de musica, ok? Gemma, Laila podeu fer un taller amb aquests? o potser amb aquells altres.... i els de teatre, on son els de teatre?
I enmig d'aquest merder.... arriba el nostre home, el Youssef, sobre qui, en teoria, cau la responsabilitat que aixo rutlli... i el que es evident es que aixo no rutlla de cap manera. Pero tranquils que la tecnica pedagogica d'en Youssef es la mes eficac de totes: amb 4 crits autoritaris ho acabem de desorganitzar del tot!! (i de passada desanimem els pocs monitors que si que estan monivats i no defalleixen en els seus intents frustats de fer que aixo vagi endavant).
Pero hi ha una cosa que no falla mai. Varia l'hora a la que arriba, que sol ser en el moment en que estas fent una activitat que funciona, que mira que ha de costar trobar aquest moment! Pero vaja que arribar, arriba i s'interromp qualsevol cosa que s'estigui fent. Es el moment de la pita, l'esmorzar que cada dia tenim al casal.

El pitjor de tot plegat es que debeu estar pensant: home si no feu reunions preparatories on decidiu les activitats del casal, es normal que us trobeu amb tot aquest caos.... que no fem reunions? QUE NO FEM REUNIONS? QUE NO FEU REUNIOOOOONS? N'hem fet tantes, tantissimes, des que som aqui! Reunions on erem 20, reunions on erem 15, reunions on erem 8.... El nombre varia (decreix), pero hi ha 5 persones que hi son sempre: Nosaltres 4 i en Youssef. I si servissin perque el casal funciones, estariem disposades a fer aixo i mes (som les voluntariessupermotivades), pero es que son taaaan inutils aquestes reunions, que hem d'admetre que des d'ahir ja ens ho prenem d'una altra manera mes relaxada... Tot just ens queden 3 dies aqui... poc podem fer amb aquest temps. Avui a la reunio hem pogut comentar amb ells alguns punts de millora del casal. Esperem poder-ne seguir parlant, fan una feina molt interessant amb la canalla i es la idea que els volem transmetre. Pero si a sobre ho fessin de manera organitzada, seria genial. Intentarem ajudar-los en aquesta reflexio autocritica, en el que ens sigui possible. Nosaltres tambe ham fet errades i n'hem de ser conscients.

Per cert, avui en Youssef ha rebut una trucada. L'altre dia dos joves d'uns 20 anys van venir a espiar que es el que fem al casal. Van intercanviar unes paraules amb el Youssef, en que li van criticar la falta d'organitzacio del casal (mira, en aixo de rao no els en faltava!) i el Youssef els va acabar fent fora, aixo es un recinte educatiu, si no tens res a veure amb l'activitat que hi estem duent a terme no hi has de fer res. La historia no acaba aqui. Avui en Youssef ha rebut una trucada del ministeri d'educacio palesti demanant explicacions de per que les activitats del summer camp es fan amb els nens i les nenes barrejats. Que us sembla? L'altre dia, algu comentava que potser ens posicionem massa en aquest blog. Als que preferiu no saber el nostre posicionament perque no us condicioni, pareu de llegir aqui. Gracies.
Que carai es el que passa aqui exactament, que s'hagi de donar explicacions per fer una activitat educativa en la que es barregen nens i nenes? De veritat que estem al segle XXI? No ens ho acabem de creure...
I que carai es el que passa que un poble que te molta feina a fer per acabar amb la repressio israeliana que esta patint des de fa tant de temps, es dediqui a perdre el temps reprimint a la meitat de la seva propia poblacio, les dones, que com sempre son les que s'enduen la pitjor part. Les doblement oprimides. Les doblement negades.

Assentaments Jueus

L'altre dia, despres del "Summer Camp" vam contactar amb un taxista, en Mohammed Ziud, que, juntament amb uns nois del casal, ens van portar a veure un assentament jueu ara ja abandonat. L'antic assentament es troba a dalt de tot d'un turonet al costat de Jenin. Quan estava ocupat, la carretera (d'uns 4 o 5 km) que t'hi duu des de la ciutat estava tota custodiada per militars. La situacio de l'assentament, igual que tots els que hi ha per territoris palestins, no era pas casual sino totalment estrategica. Des de l'assentament els jueus gaudien d'unes vistes brutals de tota la ciutat de Jenin, de manera que ho podien controlar tot. I no nomes controlaven els habitants de Jenin sino tambe els seus recursos. Els jueus quan ocupen territoris desvien els recursos dels palestins cap a les seves cases, com el tema de l'aigua. Els pous d'aigua o be queden a l'altre banda del mur o s'ho maneguen per fer-se'ls seus.
Els jueus van abandonar l'assentament a causa de la resistencia que va oferir Jenin que, com ja hem explicat anteriorment, es conegut per la seva constant lluita contra la ocupacio. Els jueus, pero, quan van abandonar el territori, no ho van fer pas amb la cua entre les cames, sino que abans de marxar van destruir tot l'assentament i les carreteres perque els palestins no poguessin aprofitar res de res; tambe van cremar tots els camps d'oliveres que els envoltaven, una font d'ingressos molt important pel poble palesti. El mes fort de tot, pero, es que aquest assentament no era pas una primera residencia de families jueves sino que en aquest cas era una segona residencia, les families vivien a l'altre banda del mur, a Israel. Com s'ho feien per fer notar la seva presencia als palestins? Doncs, per torns (i sempre protegits per militars) hi anaven a passar el dia: hi anaven ben d'hora al mati i a la nit tornaven a Israel a dormir.
Us podeu imaginar l'ofec que aixo suposa pels palestins? Cada cop que aixequen la vista es troben amb aquest gran ull que els despulla perque no oblidin que respiren dins d'una terra ocupada, dins d'una preso que cada cop els oprimeix mes.
Aquest assentament que vam anar a visitar, pero, en realitat era un camp militar israelia. De fet, a uns pocs quilometres, encara hi entrenen els militars, l'aviacio ho fa sobre el cel de Jenin. No te collons l'assumpte?
Es impactant l'ofec que els israelians provoquen als palestins. A mes a mes dels assentaments, hi ha el tema del mur. Una serp que es recargola per la vida dels palestins oprimint-los i asfixiant-los, que els obliga a reconstruir quantitat de vegades les cases que aquesta serp engulleix. Us podeu imaginar una escola on el mur li fa de paret? I a mes a mes no respecten la linia verda, les fronteres que la ONU va delimitar per diferenciar el que queda de Palestina d'Israel. El mur l'estan construint dins de territori palesti tot menjant-se pobles i terres: quantitat de palestins no poden anar a treballar la seva terra perque aquesta ha quedat a l'altre banda del mur!
Que mes estan disposats a fer els israelians per atacar els palestins?

Freedom Theatre

Teatre d`Arna`s Children
http://www.thefreedomtheatre.org/

Ahir a la tarda vam coneixer el Freedom Theatre del camp de refugiats de Jenin conegut tambe com el teatre de l`Arna que surt en un documental que potser alguns de vosaltres ja heu vist que es diu Arna`s Children. Hem estat parlant amb el Juliano (quin tros d`home), el fill de l`Arna, que es qui porta actualment tot el projecte. L`any 1993 l`Arna, una dona israeliana, va comencar a treballar a partir del teatre amb nens i nenes del camp de refugiats, primer al carrer, mes endavant en una petita sala i finalment va aconseguir crear un petit teatre. El 1995 va morir i va acabar el projecte que ella havia iniciat. El 1998 en Juliano va haver d`exiliar-se per les pressions de l`Estat d`Israel. Despres de l`assetjament del 2002 el teatre va quedar totalment destruit. Aquell mateix any, en Juliano retorna al camp i descobreix que tot el grup de nens amb qui havia fet teatre ha mort i pren la decisio de quedar-se. Actualment s`ha reconstruit el teatre, amb tots els esforcos que aixo implica i, pel poc que hem pogut coneixer, es molt mes que un "teatre". En Juliano ens ha estat argumentant el sentit del seu projecte: reconstruir cases? Aixo ja ho podem fer nosaltres! El que ens cal es reconstruir les ments! La destruccio es molt mes profunda i el teatre esdeve una forma de construir una identitat, una eina per a conduir la seva vida. A mes, la zona de Jenin ha estat durant molts anys seguits atacada i destrossada. La gent te molt poca esperanca i confianca en el futur, hi ha hagut a mes, una destruccio de tota l`estructura social. Ens ha presentat els seus "delinquents" son nens que viuen entre violencia, maltractaments, drogues... Alguns d`ells han tirat mes d`un coctel molotov... La motivacio d`arribar a ser actors de teatre es converteix en el motor perfecte per a aprendre. Que cal per a ser un bon actor? Poder llegir el text i per tant, s`animen a llegir. Tambe cal saber angles per poder fer contactes, i aixi doncs els cal aprendre`l. Tambe cal llegir i formar-se amb llibres i videos... Es converteix en una mena de terapia, en un cumul d`experiencies, en una forma de vida. Potser pocs d`ells arribaran a ser actors professionals realment en el futur pero seran persones amb capacitat critica i conscients de la seva identitat. A mes, quan va acabar l`assaig, en Juliano va repartir fotocopies amb la historia de Mahmud Darwish un poeta palesti que es considerat el poeta de la resistencia que ha mort aquesta setmana. Els hem vist ballar d`una manera impressionant i tambe hem pogut veure un trosset d`una impactant obra de teatre des de la nakba i des dels fets del 1948. I es que la historia palestina segueix passant de pares a fills malgrat que ells ja siguin els fills dels refugiats, malgrat que no hi hagi canvis, malgrat segueixin les injusticies... Despres ens han passat uns esquetxos de teatre sobre gags que havien fet dels internacionals: arribaven com a supermans, com a salvadors, a donar consells, a imposar la seva sense escoltar, a buscar l`ultima noticia del lloc de moda, a fer el hippie a les manifestacions, a donar una mica de menjar... Els internacionals fan mes mal que be ens han dit. Aixo fa plantejar com ha de ser la intervencio d`un voluntari, questionar que es el que volem. Cal ser molt coherents i que tots plegats ens plantegem que es el que realment volem per Palestina i esperem que juntament amb tots vosaltres ho puguem aconseguir.