Per petits problemes tecnics (ens vam quedar sense llum) i per la vida intensa no hem pogut escriure fins avui. Pero estem molt contentes de les ansies del nostre public! Han passat moltes coses... Per on comencem?
L'altre dia, quan vam acabar la llarga jornada al casal d'estiu, el Yousef ens va portar a coneixer en Taher. La seva feina es la de representar la veu del poble de Jenin, fer justicia dins d'un mon que aquesta paraula, pero, te un significat simbolic. Ell treballa als Jutjats de Jenin. Ens va rebre al seu despatx situat dins d'un edifici bastant fet pols a causa de l'assetjament de Jenin al 2002. L'entrevista que vam tenir amb ell va ser una mica caotica ja que cada vegada es veia interrompuda per diferents persones que entraven i sortien de la sala enmig de variesl trucades telefoniques. En Taher es el cap de la policia local, cada zona de Palestina te la seva policia que funciona independentment del govern. Ell treballa pel department que s'encarrega de documentar tots el crims que ocorren entre els palestins i els comesos per part d'Israel, entre ells la multitud d'assassinats realitzats durant l'assetjament del 2002. Recullen tota la informacio i l'envien a la cort general que es troba a Ramallah. Documenten per tenir proves del que els hi passa per si un dia ho peden enviar a la cort internacional, que per ara els es impossible perque l'estat d'Israel no els hi ho permet. Els crims que mes es donen son els enfrontaments entre persones, violencia i robatoris a causa de la situacio economica que viu Jenin per culpa de la ocupacio. Els assentaments jueus afecten a la seva manera de treballar. La majoria de crims ocorren a la zona C, que forma part d'Israel, i ell per entrar a investigar necessiten un permis d'Israel que, com no es d'estranyar, els provoca dificultat de moviment. El mur tambe els dificulta la mobilitat i tambe els checkpoints, on quantitat de vegades els soldats els retenen i no poden fer be la seva feina. Els retenen tot i saber que, per exemple, en Taher es un alt mandatari i ho fan expressament per humiliarlo. A Palestina hi ha un caos entre policies i militars: els que van de color verd son els 'national scurity' que treballen amb el sistema militar palesti, els que van de blau son la policia local que treballa per la societat civil i els que oprimeixen, maten i humilien son els soldats israelians. Per suposat es incomparable l'armament del que disposa qualsevol autoritat palestina de la dels israelians. A mes a mes, Israel sempre els posa traves i no respecta cap autoritat palestina. El 2002 Israel els va robar tots els documents que guardaven de la desgracia ocorreguda al camp de refugiats perque els palestins no disposing de les evidencies que, si mai surten a la llum, demostrarien com l'estat d'Israel vulnera continuament els drets humans.
El casal d`estiu es com viure un petit caos, anarquisme pur i dur. Fem reunions eternes on es decideixen les activitats i l-organittzacio dels liders, pero l`endema (no sabem com ho fan) tot es desmunta i tot s`improvitza i es clar, aixo fa que costi una mica, a mes, sumeu-hi els diferents rols i relacions que hi ha entre ells, nens nous cada dia, monitores i nenes que porten els seus germans petits que ploren, monitors que venen un dia i desapareixen i de nous que en van apareixent (ens costa assabentarnos de si son monitors o nens) ara nosaltres ben felices aqui al mig!!! I de cop apareix un grup de titelles que ens va salvar el mati...
L'altre dia, quan vam acabar la llarga jornada al casal d'estiu, el Yousef ens va portar a coneixer en Taher. La seva feina es la de representar la veu del poble de Jenin, fer justicia dins d'un mon que aquesta paraula, pero, te un significat simbolic. Ell treballa als Jutjats de Jenin. Ens va rebre al seu despatx situat dins d'un edifici bastant fet pols a causa de l'assetjament de Jenin al 2002. L'entrevista que vam tenir amb ell va ser una mica caotica ja que cada vegada es veia interrompuda per diferents persones que entraven i sortien de la sala enmig de variesl trucades telefoniques. En Taher es el cap de la policia local, cada zona de Palestina te la seva policia que funciona independentment del govern. Ell treballa pel department que s'encarrega de documentar tots el crims que ocorren entre els palestins i els comesos per part d'Israel, entre ells la multitud d'assassinats realitzats durant l'assetjament del 2002. Recullen tota la informacio i l'envien a la cort general que es troba a Ramallah. Documenten per tenir proves del que els hi passa per si un dia ho peden enviar a la cort internacional, que per ara els es impossible perque l'estat d'Israel no els hi ho permet. Els crims que mes es donen son els enfrontaments entre persones, violencia i robatoris a causa de la situacio economica que viu Jenin per culpa de la ocupacio. Els assentaments jueus afecten a la seva manera de treballar. La majoria de crims ocorren a la zona C, que forma part d'Israel, i ell per entrar a investigar necessiten un permis d'Israel que, com no es d'estranyar, els provoca dificultat de moviment. El mur tambe els dificulta la mobilitat i tambe els checkpoints, on quantitat de vegades els soldats els retenen i no poden fer be la seva feina. Els retenen tot i saber que, per exemple, en Taher es un alt mandatari i ho fan expressament per humiliarlo. A Palestina hi ha un caos entre policies i militars: els que van de color verd son els 'national scurity' que treballen amb el sistema militar palesti, els que van de blau son la policia local que treballa per la societat civil i els que oprimeixen, maten i humilien son els soldats israelians. Per suposat es incomparable l'armament del que disposa qualsevol autoritat palestina de la dels israelians. A mes a mes, Israel sempre els posa traves i no respecta cap autoritat palestina. El 2002 Israel els va robar tots els documents que guardaven de la desgracia ocorreguda al camp de refugiats perque els palestins no disposing de les evidencies que, si mai surten a la llum, demostrarien com l'estat d'Israel vulnera continuament els drets humans.
El casal d`estiu es com viure un petit caos, anarquisme pur i dur. Fem reunions eternes on es decideixen les activitats i l-organittzacio dels liders, pero l`endema (no sabem com ho fan) tot es desmunta i tot s`improvitza i es clar, aixo fa que costi una mica, a mes, sumeu-hi els diferents rols i relacions que hi ha entre ells, nens nous cada dia, monitores i nenes que porten els seus germans petits que ploren, monitors que venen un dia i desapareixen i de nous que en van apareixent (ens costa assabentarnos de si son monitors o nens) ara nosaltres ben felices aqui al mig!!! I de cop apareix un grup de titelles que ens va salvar el mati...
Petites anecdotes: evidenment quan es va parar la llum teniem una rentadora posada (un trasto que ens han portat pq ens tracten com princeses) i vam deixar la roba 48h amb aigua bruta, una flaire... Ens ha vingut a gravar la tv palestina, mirarem de penjar-ho al blog! Una altra tarda una mica mes i ens quedem al centre pq no podiem obrir la porta... i es que el que no ens passi a nosaltres...
Avui hem fet dia tranquil.let, hem anat a dinar a casa el Yousef i hem pogut coneixer una mica la vida en una familia palestina. Per cert, no sabem si ens coneixereu quan tornem pq no parem de menjar una dieta poc equilibrada... farem cara de pita!!!
