12 d’agost, 2008

Caos al casal


Arribes a quarts de 9 del mati. Molt be, de 20 liders que hauriem de ser, avui som... 8 (d'aquests 8, 4 som nosaltres)! Amb quin grup em poso avui? Va, amb els mitjans que em ve de gust. I que carai farem avui? Doncs... hmmmm.... Una mica d'esports? futbol? potser volei? va volei. Vinga, que vaig a buscar la pilota a la sala de material... Aqui la teniu. Ah, que ara hem canviat d'idea? que ha arribat El Padrino (un dels liders) i diu que es millor que fem uns "psicollogical games"? doncs cap problema, deixem la pilota de volei aqui al costat per si d'aqui 10 minuts tornem a canviar d'opinio. Vinga tu, que juguem a un joc que sembla que funcioni.... ah, pero ara un lider diu que hem de canviar de lloc perque aqui ja fa massa sol, pero l'altre lider es quedaria una estona mes aqui perque es massa d'hora per pujar a la classe, doncs va, debatem una estona sobre aquest tema (a ple sol) a veure si som capacos d'arribar a un consens. Pero escolta, si tots els liders estem discutim aquest tema, qui carai esta amb els nens i nenes? Res, han parat de jugar i estant esperant amb una calma increible el veredicte. Doncs apa, nem fent fins que perdin la paciencia!
Ves per on, just ara ha arribat el professor de dapky i la meitat de liders se'n van a ballar amb ell. Doncs res, pugem a la classe i a veure si aixi fam algo diferent. Hmmmm.... alguna idea? A aquest grup els tocava musica ara? O un taller? Va Alba, que tens aqui un grup per fer una mica de musica, ok? Gemma, Laila podeu fer un taller amb aquests? o potser amb aquells altres.... i els de teatre, on son els de teatre?
I enmig d'aquest merder.... arriba el nostre home, el Youssef, sobre qui, en teoria, cau la responsabilitat que aixo rutlli... i el que es evident es que aixo no rutlla de cap manera. Pero tranquils que la tecnica pedagogica d'en Youssef es la mes eficac de totes: amb 4 crits autoritaris ho acabem de desorganitzar del tot!! (i de passada desanimem els pocs monitors que si que estan monivats i no defalleixen en els seus intents frustats de fer que aixo vagi endavant).
Pero hi ha una cosa que no falla mai. Varia l'hora a la que arriba, que sol ser en el moment en que estas fent una activitat que funciona, que mira que ha de costar trobar aquest moment! Pero vaja que arribar, arriba i s'interromp qualsevol cosa que s'estigui fent. Es el moment de la pita, l'esmorzar que cada dia tenim al casal.

El pitjor de tot plegat es que debeu estar pensant: home si no feu reunions preparatories on decidiu les activitats del casal, es normal que us trobeu amb tot aquest caos.... que no fem reunions? QUE NO FEM REUNIONS? QUE NO FEU REUNIOOOOONS? N'hem fet tantes, tantissimes, des que som aqui! Reunions on erem 20, reunions on erem 15, reunions on erem 8.... El nombre varia (decreix), pero hi ha 5 persones que hi son sempre: Nosaltres 4 i en Youssef. I si servissin perque el casal funciones, estariem disposades a fer aixo i mes (som les voluntariessupermotivades), pero es que son taaaan inutils aquestes reunions, que hem d'admetre que des d'ahir ja ens ho prenem d'una altra manera mes relaxada... Tot just ens queden 3 dies aqui... poc podem fer amb aquest temps. Avui a la reunio hem pogut comentar amb ells alguns punts de millora del casal. Esperem poder-ne seguir parlant, fan una feina molt interessant amb la canalla i es la idea que els volem transmetre. Pero si a sobre ho fessin de manera organitzada, seria genial. Intentarem ajudar-los en aquesta reflexio autocritica, en el que ens sigui possible. Nosaltres tambe ham fet errades i n'hem de ser conscients.

Per cert, avui en Youssef ha rebut una trucada. L'altre dia dos joves d'uns 20 anys van venir a espiar que es el que fem al casal. Van intercanviar unes paraules amb el Youssef, en que li van criticar la falta d'organitzacio del casal (mira, en aixo de rao no els en faltava!) i el Youssef els va acabar fent fora, aixo es un recinte educatiu, si no tens res a veure amb l'activitat que hi estem duent a terme no hi has de fer res. La historia no acaba aqui. Avui en Youssef ha rebut una trucada del ministeri d'educacio palesti demanant explicacions de per que les activitats del summer camp es fan amb els nens i les nenes barrejats. Que us sembla? L'altre dia, algu comentava que potser ens posicionem massa en aquest blog. Als que preferiu no saber el nostre posicionament perque no us condicioni, pareu de llegir aqui. Gracies.
Que carai es el que passa aqui exactament, que s'hagi de donar explicacions per fer una activitat educativa en la que es barregen nens i nenes? De veritat que estem al segle XXI? No ens ho acabem de creure...
I que carai es el que passa que un poble que te molta feina a fer per acabar amb la repressio israeliana que esta patint des de fa tant de temps, es dediqui a perdre el temps reprimint a la meitat de la seva propia poblacio, les dones, que com sempre son les que s'enduen la pitjor part. Les doblement oprimides. Les doblement negades.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

m' he rigut molt!!!! m' ho imagino totalment. Amb el poc temps que hi sou no ho podeu arreglar! com mes al sur mes poc programat. Sort que no sou ni alemanes , ni suisses o alguna d' aquestes cultures!!!!

Anònim ha dit...

No defalliu!!!

Per què coi tot ha de ser sempre tan complicat?

Sigui com sigui, seguiu endavant i disfruteu de l'experiència. Ser moni mai ha sigut fàcil!! I res de sentir-vos impotents, el conflicte fa 60 anys que dura i no podeu fer miracles en un mes, ni per arreglar coses ni per canviar les ments. Mentre arranqueu alguna rialla als nens i nenes (junts o separats) haureu fet més que molts grans alts càrrecs mundials.

Una abraçada i força!

Anònim ha dit...

Kines nanes!!! jejeje.

déu ni do, sembla que això de parlar durant hores pk no serveixi casi de res passa a tot arreu. no sé si és un consol o més aviat una gran desgràcia.
però crec que no us heu de desesperar, segur que alguna cosa n'han tret o n'aprendran de les vostres reunions conjuntes (i vosaltres també!)
temps al temps, les coses canvien de mica en mica i vosaltres només hi podeu aportar el vostre granet de sorra (tot i que suposos que ha de ser desesperant arribar al summer camp i trobar-vos amb aquell descontrol...).

Molts ànims i seguiu escrivint, és genial poder anar-te posant al dia de tot i compartir les vostres reflexions.

Salut i força des de Manresa! k és maca en ple agost quan tot està tancat, pràcticament sense gent i amb la calor que la caracteritza... sort de l'aire condicionat (ui la factura, flat!!)

petons!

Roser.

Anònim ha dit...

Noies no defalliu! és normal que sigui un caos, però crec que el més important és que els feu pensar sobre això, i les possibilitats de millora si s'organitzessin.
S'han de millor moltes coses. Però tampoc podeu pretendre canviar-ho tot, en un món en què tot és un caos, penseu-ho-hi ells porten molts anys vivint el dia a dia perquè no podien preveure res.
ENDAVANT!!!

Anònim ha dit...

Noies!!!! que dirvos. Esfor\ar-se per que tot surti be esta molt be pero saber que esteu fent tot el que podeu i sentir/se satisfet esta millor encara. I per suposat no perdre la paciencia. un besazo!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Quin riure!!! Ara ric, i amb ganes,però l'agost del 2007 no vaig riure tant...Veig que tot continua exactament igual.I ara es evident que no va ser culpa nostra...Molts ànims, no defalliu i si aconseguiu ajudar-los a organitzar-se una miqueta la penya que vagi l'estiu del 2009 us ho agraira eternament.
Petons

Anònim ha dit...

hola nenes. aqui des del sud d'espanya intentem seguir la vostra història com podem, ja que es dificil trobar internet. Ara hem pogut donar un vistaso al blog de la mà d'un home generós,i aprofitem per deixar-vos un comentari rapid, dessitjarvos sort en l'aventura que emprendreu d'aquí poc. La vostre feina encara no ha acabat, manteniu els ulls ben oberts i disfruteu-ho. Des del sud conmugudes per les vostres lletres, un petó molt fort. Anna & co

Anònim ha dit...

Realment es dificil poguer fer gran cosa, una de les solucions que es podrien proposar per altres anys es que les activitats estiguessin definides i ubicades en diferents espais i que els nens fossin els que cada mati anesin a l'aula on fan l'activitat que en ells els hi vingues mes de gust. Una aula sempre de plàstic, l'altre de teatre, música, dibuix, fotografia, internet .... i anessin a l'aula que anessin sempre hi hauria el líder o monitor apunt i relaitzant l'activitat. Be no se si es possible...
El que si es veu clar es que poder el yousef hauria de treballar aquest assumpte amb equip i amb temps.
Sigui com sigui també esta veure i entendre el perque no funciona i mes endevant poder es pot ajudar en aquest sentit.
Ara mireu de fer feliços aquets nens amb petites coses i amb el que pogueu que ja es molt!!!!!

Una forta abraçada i gemma cuidat aquest coll!!!! i endevant que ara començeu una nova aventura aquests propers 15 dies i segur que seràn intensos

Una abraçada a totes quatre!!!!
Martha

Carla ha dit...

Quin caos!
Però realment no podeu fer gran cosa perquè funcioni millor més que la super motivació que hi esteu ficant. Mentre tingueu ganes de fer de monitores, fer riure als nens, ensenyar-lis, etc. Vosaltres seguiu posant-li aquestes ganes i rieu d'aquesta desorganització, que no us tregui les ganes!

Però bueno, dintre de res comenceu una altra aventura que ja estic ansiosa de que la compartiu amb nosaltres!

Un peto

Anònim ha dit...

Hola!
El otro dia no me preenté, soy Luzia, una amiga de Gemma de Galiza...
Me rei bastante con lo del casal, com ese toque irónico que le dais que roza la desesperación,...pero, menudo caos. Bueno, pensad que cualquier asamblea de aquí, que ya son bastante caóticas,no serán nada comparadas con eso...

Bueno, con ganas y ánimo que ya os queda poco en el casal!

Luzia

Anònim ha dit...

Ja tinc ganes, que trobeu un ordinador connectat a internet i ens informeu del que heu vist aquests dies!! Gaire bé cada dia miro el blog per veure si hi ha notícies noves i res de res!
UNA ABRAÇADA MOLT GRAN!