Teatre d`Arna`s Children
http://www.thefreedomtheatre.org/
Ahir a la tarda vam coneixer el Freedom Theatre del camp de refugiats de Jenin conegut tambe com el teatre de l`Arna que surt en un documental que potser alguns de vosaltres ja heu vist que es diu Arna`s Children. Hem estat parlant amb el Juliano (quin tros d`home), el fill de l`Arna, que es qui porta actualment tot el projecte. L`any 1993 l`Arna, una dona israeliana, va comencar a treballar a partir del teatre amb nens i nenes del camp de refugiats, primer al carrer, mes endavant en una petita sala i finalment va aconseguir crear un petit teatre. El 1995 va morir i va acabar el projecte que ella havia iniciat. El 1998 en Juliano va haver d`exiliar-se per les pressions de l`Estat d`Israel. Despres de l`assetjament del 2002 el teatre va quedar totalment destruit. Aquell mateix any, en Juliano retorna al camp i descobreix que tot el grup de nens amb qui havia fet teatre ha mort i pren la decisio de quedar-se. Actualment s`ha reconstruit el teatre, amb tots els esforcos que aixo implica i, pel poc que hem pogut coneixer, es molt mes que un "teatre". En Juliano ens ha estat argumentant el sentit del seu projecte: reconstruir cases? Aixo ja ho podem fer nosaltres! El que ens cal es reconstruir les ments! La destruccio es molt mes profunda i el teatre esdeve una forma de construir una identitat, una eina per a conduir la seva vida. A mes, la zona de Jenin ha estat durant molts anys seguits atacada i destrossada. La gent te molt poca esperanca i confianca en el futur, hi ha hagut a mes, una destruccio de tota l`estructura social. Ens ha presentat els seus "delinquents" son nens que viuen entre violencia, maltractaments, drogues... Alguns d`ells han tirat mes d`un coctel molotov... La motivacio d`arribar a ser actors de teatre es converteix en el motor perfecte per a aprendre. Que cal per a ser un bon actor? Poder llegir el text i per tant, s`animen a llegir. Tambe cal saber angles per poder fer contactes, i aixi doncs els cal aprendre`l. Tambe cal llegir i formar-se amb llibres i videos... Es converteix en una mena de terapia, en un cumul d`experiencies, en una forma de vida. Potser pocs d`ells arribaran a ser actors professionals realment en el futur pero seran persones amb capacitat critica i conscients de la seva identitat. A mes, quan va acabar l`assaig, en Juliano va repartir fotocopies amb la historia de Mahmud Darwish un poeta palesti que es considerat el poeta de la resistencia que ha mort aquesta setmana. Els hem vist ballar d`una manera impressionant i tambe hem pogut veure un trosset d`una impactant obra de teatre des de la nakba i des dels fets del 1948. I es que la historia palestina segueix passant de pares a fills malgrat que ells ja siguin els fills dels refugiats, malgrat que no hi hagi canvis, malgrat segueixin les injusticies... Despres ens han passat uns esquetxos de teatre sobre gags que havien fet dels internacionals: arribaven com a supermans, com a salvadors, a donar consells, a imposar la seva sense escoltar, a buscar l`ultima noticia del lloc de moda, a fer el hippie a les manifestacions, a donar una mica de menjar... Els internacionals fan mes mal que be ens han dit. Aixo fa plantejar com ha de ser la intervencio d`un voluntari, questionar que es el que volem. Cal ser molt coherents i que tots plegats ens plantegem que es el que realment volem per Palestina i esperem que juntament amb tots vosaltres ho puguem aconseguir.
http://www.thefreedomtheatre.org/
Ahir a la tarda vam coneixer el Freedom Theatre del camp de refugiats de Jenin conegut tambe com el teatre de l`Arna que surt en un documental que potser alguns de vosaltres ja heu vist que es diu Arna`s Children. Hem estat parlant amb el Juliano (quin tros d`home), el fill de l`Arna, que es qui porta actualment tot el projecte. L`any 1993 l`Arna, una dona israeliana, va comencar a treballar a partir del teatre amb nens i nenes del camp de refugiats, primer al carrer, mes endavant en una petita sala i finalment va aconseguir crear un petit teatre. El 1995 va morir i va acabar el projecte que ella havia iniciat. El 1998 en Juliano va haver d`exiliar-se per les pressions de l`Estat d`Israel. Despres de l`assetjament del 2002 el teatre va quedar totalment destruit. Aquell mateix any, en Juliano retorna al camp i descobreix que tot el grup de nens amb qui havia fet teatre ha mort i pren la decisio de quedar-se. Actualment s`ha reconstruit el teatre, amb tots els esforcos que aixo implica i, pel poc que hem pogut coneixer, es molt mes que un "teatre". En Juliano ens ha estat argumentant el sentit del seu projecte: reconstruir cases? Aixo ja ho podem fer nosaltres! El que ens cal es reconstruir les ments! La destruccio es molt mes profunda i el teatre esdeve una forma de construir una identitat, una eina per a conduir la seva vida. A mes, la zona de Jenin ha estat durant molts anys seguits atacada i destrossada. La gent te molt poca esperanca i confianca en el futur, hi ha hagut a mes, una destruccio de tota l`estructura social. Ens ha presentat els seus "delinquents" son nens que viuen entre violencia, maltractaments, drogues... Alguns d`ells han tirat mes d`un coctel molotov... La motivacio d`arribar a ser actors de teatre es converteix en el motor perfecte per a aprendre. Que cal per a ser un bon actor? Poder llegir el text i per tant, s`animen a llegir. Tambe cal saber angles per poder fer contactes, i aixi doncs els cal aprendre`l. Tambe cal llegir i formar-se amb llibres i videos... Es converteix en una mena de terapia, en un cumul d`experiencies, en una forma de vida. Potser pocs d`ells arribaran a ser actors professionals realment en el futur pero seran persones amb capacitat critica i conscients de la seva identitat. A mes, quan va acabar l`assaig, en Juliano va repartir fotocopies amb la historia de Mahmud Darwish un poeta palesti que es considerat el poeta de la resistencia que ha mort aquesta setmana. Els hem vist ballar d`una manera impressionant i tambe hem pogut veure un trosset d`una impactant obra de teatre des de la nakba i des dels fets del 1948. I es que la historia palestina segueix passant de pares a fills malgrat que ells ja siguin els fills dels refugiats, malgrat que no hi hagi canvis, malgrat segueixin les injusticies... Despres ens han passat uns esquetxos de teatre sobre gags que havien fet dels internacionals: arribaven com a supermans, com a salvadors, a donar consells, a imposar la seva sense escoltar, a buscar l`ultima noticia del lloc de moda, a fer el hippie a les manifestacions, a donar una mica de menjar... Els internacionals fan mes mal que be ens han dit. Aixo fa plantejar com ha de ser la intervencio d`un voluntari, questionar que es el que volem. Cal ser molt coherents i que tots plegats ens plantegem que es el que realment volem per Palestina i esperem que juntament amb tots vosaltres ho puguem aconseguir.
1 comentari:
Heu explicat l'essència del teatre d'una forma genial!
Gaire bé podríem dir, que aquest teatre és un lloc màgic!
GRÀCIES PER FER-ME REVIURE TANTS SENTIMENTS QUAN LLEGEIXO EL VOSTRE BLOG!
Publica un comentari a l'entrada