11 d’agost, 2008

Converses


Ja fa uns quants dies que som aqui, i aixo son moltes pites ingerides, i per tant moltes converses tingudes. Entre pita i pita, a vegades sorgeix una conversa interessant, com la de fa unes quantes nits, mentre estavem en una casa, sota la fresca, fumant una mica d'argila, i amb bona companyia, s'ha de dir. Parlant parlant vam acabar indagant sobre les dues cultures tan contraposades que conviuen cada dia amb nosaltres i formen l'atmosfera que ens uneix. De seguida van sorgir les preguntes, i tot seguit les respostes.
Perque les dones porten vel? Que en penseu del matrimoni? Creieu que teniu llibertat? Perque les dones casi no passegen pels carrers? Perque mai se les veu en un establiment public de lleure? Les respostes tot i ser diverses desembocaven a una mateixa reflexio, i per ajudar la nostra comprensio occidental ens van posar un exemple molt clar " Oi que quan tens una joia preciosa, l'amagues i la guardes be perque no li passi res? Oi que no l'exposes perque ningu tingui la tempacio d'agafarla?" Doncs aixi son les dones per ells, una mena de pedra preciosa que es millor tenir-la guardada a casa, perque no es malmeti. Tot aixo va guarnit amb un gran llac fet de paraules com: religio, deure, pecat, obligacio, costum, tradicio...
Aixi doncs, entre nois i noies quasi no hi ha contacte, fisic, el noi quan es vol casar va a casa la noia a demanar-li al pare la ma, hi ha un temps de prometatge on la parella decidira si s'agrada i si hi ha un futur, durant aquest temps estaran quasi sempre controlats per una tercera persona, un testimoni... fins arribar al matrimoni, on hi ha via lliure, ja que la dona es de l'home i per tant tot es licit, aixo si, sempre de portes cap endins, i amb el resguard de la intimitat de la llar.
Dins d'aquest debat tan fructifer, hi havia un element molt interessant, una noia palestina, voluntaria en una organitzacio que fan teatre educatiu, per escoles i casals d'estiu, d'entre moltes altres coses, que anava questionant el que deien els nois. Per exemple, quan els nois deien que una noia al anar tapada evitava les mirades acusadores i asfixiants dels homes, la Mai (voluntaria) els i va fer una reflexio digne de mencionar: i el que hauriem de fer tots plegats, en comptes de tapar les dones, per evitar les mirades dels nois, no s'haurien de rentar els ulls, i apendre a respectar? Som nosaltres les que ens hem de tapar, perque els nois no saben mirar? No hauriem de canviar doncs el punt de mira i comensar a impartir uns valors diferents? Comensar d'arrel, amb una educacio diferent, quan son nens? Aquestes paraules en boca d'una noia de Palestina, ens van semblar molt alliberadores, ja cridavem feminisme quan de sobte la truita es va capgirar, i ella mateixa va dir que una dona casada te l'obligacio de complaure al marit amb tot allo que ell desitgi, per evitar que busqui a fora el que no pot tenir a casa. Era doncs un discurs ple de contradiccions, les mateixes que envolten aquesta cultura i la seva manera de viure.
No deixa de ser curios que una societat que fa tants i tants anys que pateix una repressio externa tan forta que abarca cada petita part de la seva vida, s'esforci tan per afegir-hi una repressio interna, molt mes potent que l'externa, ja que forma la manera de pensar d'aquestes persones i per tant conforma la seva identitat.

Una altre nit la conversa va agafar un altre cami, i vem comensar a parlar de politica.
Voliem saber quina era la situacio politica real de Palestina, els grups politics i la divergencia d'opinio que hi ha envers ells. Aquella nit ens va ajudar a trencar alguns topics, i vam coneixer mes i mes de la realitat tan crua que viu el poble palesti.
Respecte Hammas que es el grup politic que mes ens crida l'atencio, tothom coincidia en que, tot i haver fet bones coses pel poble palesti, a nivell d'escoles, infraestructures... a nivell internacional els ha perjudicat perque son el grup mes armat de la resistencia palestina, i no accepten tenir relacions amb Israel, no cedeixen amb el tema de debat de les fronteres i el territori. Hammas reclama doncs el dret de retorn dels palestins del 48, i no accepta l'Estat d'Israel. Tambe seria el grup politic que mes obertament lluita contra Occident. Els nois coincidien amb els objectius ideologics de Hammas, pero no amb els mitjans utilitzats per aconseguir-ho.
Amb el grup politic de Fateh, el sentiment es mes de rabia i d'impotencia ja que no han sabut fer front a l'estat d'Israel, i a mes se`ls considera un grup politic corrupte que no ha fet cap be pel poble ni se n'ha preucupat mai. Aixi mateix son el grup politic que mes favors rep d'Occident, i d'alguna manera el mes inofensiu.
Tot i aquests raonaments, les opinions eren molt diverses, i nomes eren tres nois que no aconseguien posar-se d'acord sobre quin era el millor partit per Palestina, imagineu-vos doncs com es a gran escala, amb milions d'habitants, on ni tant sols en aixo es poden posar d'acord. I es que la dispersio es un dels grans problemes amagats als que s'enfronta el poble palesti des de ja fa uns anys. I es justament aquesta dispersio que fa que politicament siguin debils.